Policarp Hortolà

biologiste espagnol

Policarp Hortolà (Badalone, 13 septembre 1958) est un biologiste catalan. Il a découvert et systématisé les différentes morphologies des érythrocytes (globules rouges) dans les taches de sang des mammifères, recherche originale sur laquelle repose la nouvelle science de l'hémotaphonomie, dont il est considéré comme le fondateur[1],[2]. L'application de cette nouvelle branche des connaissances scientifiques est pertinente en biologie médico-légale, en archéologie préhistorique et en microscopie[3],[4],[5],[6],[7],[8],[9].

Policarp Hortolà
Policarp Hortolà vers 1996
Biographie
Naissance
Nationalité
Formation
Activités
Autres informations
A travaillé pour
Catalan Institute of Human Paleoecology and Social Evolution (d) (depuis )
Université Rovira i Virgili (depuis )
Université Rovira i VirgiliVoir et modifier les données sur Wikidata

Biographie

modifier

Il a combiné les trois dernières années de l'enseignement secondaire avec des études professionnelles en chimie de laboratoire. Après le cours pré-universitaire obligatoire du système espagnol (C.O.U.) et les examens d'entrée à l'université, il a étudié la licence et la maîtrise (licenciatura) en Sciences Biologiques à l'Université de Barcelone (UB). Bien que sa vocation depuis l'enfance était la zoologie et, plus particulièrement, l'éthologie, diverses circonstances l'ont finalement conduit à explorer d'autres domaines de la biologie. Il a complété le programme doctoral Enregistrement sédimentaire et évolution paléoenvironnementale au Département de Stratigraphie et Paléontologie de l'UB. Après avoir terminé le programme de doctorat, il a reçu une bourse du Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.N.R.S. espagnol) pour mener des recherches dans l'Université Rovira i Virgili (URV), au sein du groupe de recherches archéo-paléontologiques de Sierra de Atapuerca. Il a obtenu son doctorat de cette université avec la thèse Morfología de eritrocitos de mamíferos en manchas de sangre: estudio sobre materiales piedra de interes tecnopreistorico, recevant le prix extraordinaire de doctorat. Il est chercheur principal à l'URV depuis 2002, affecté à l'Institut Catalan de Paléoécologie Humaine et Évolution Sociale (IPHES-CERCA, fondé par le professeur Eudald Carbonell) depuis sa création en 2006. Il appartient à la Linnean Society of London en tant que Fellow (FLS). En plus de son activité de recherche, il a enseigné les matières de la paléoécologie humaine, l'épistémologie et la théorie de la connaissance en archéologie, l'archéologie moléculaire, la génétique et l'épistémologie de l'évolution. Il a publié de nombreux articles de recherche, de réflexion et de divulgation scientifiques[10]. Il est également auteur ou co-auteur de divers livres.

  • [ES] 1998. Datación por racemización de aminoácidos. Principios, técnicas y aplicaciones. Barcelone: Edicions de la Universitat de Barcelona. (ISBN 84-8338-011-0).
  • [CA] 2006. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Reflexions, a través de la pràctica científica, entorn d'una visió epistemològica per al tercer mil·lenni [avec Eudald Carbonell]. Tarragone: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. (ISBN 84-8424-071-1) [édition espagnole (2010): Entender la ciencia desde dentro (o por lo menos intentarlo). Reflexiones, a través de la práctica científica, en torno a una visión epistemológica para el tercer milenio. Tarragone: Publicacions Universitat Rovira i Virgili. (ISBN 978-84-8424-164-5)].
  • [CA] 2015. Ens farem humans? Un Homo sapiens amb consciència crítica d'espècie [avec Eudald Carbonell]. Valls: Cossetània Edicions. (ISBN 978-84-9034-306-7).
  • [ES] 2017. Biomoléculas antiguas. Una introducción a la arqueología molecular. Sant Vicent del Raspeig: Editorial Club Universitario. (ISBN 978-84-16704-99-6).
  • [IT, EN] 2022. Ritratti/Portraits [avec Pietro Costa, Chiara Spangaro, Robert C. Morgan et Rita Iacopino]. Milan: Silvana Editoriale. (ISBN 978-88-3665-140-5).
  • [ES] 2023. Epistemología de la evolución. Una introducción a sus bases científico-filosóficas. Sant Vicent del Raspeig (Alicante): Editorial Club Universitario. (ISBN 978-84-12545-49-4).

Références

modifier
  1. (en) « ScienceDirect »
  2. (ca) Carina Filella, « Ciència - Policarp Hortolà, biòleg », El Punt Avui,‎ 1er de septembre du 2009 (lire en ligne)
  3. Hurcombe, L., Archaeological Artefacts as Material Culture, London, Routledge, (lire en ligne), p. 88-89
  4. Malainey, M. E., A Consumer’s Guide to Archaeological Science. Analytical techniques, New York, Springer, (lire en ligne), p. 220
  5. Kareiva, S., A. Selskis, F. Ivanauskas & S. Sakirzanovas, « Stereophotography and spatial surface reconstruction using scanning electron microscopy images », Pure and Applied Chemistry, vol. 87, no 3,‎ , p. 283-292 (lire en ligne)
  6. Bicchieri. M. & F. Pinzari, « Discoveries and oddities in library materials », Microchemical Journal, vol. 124,‎ , p. 568–577 (lire en ligne)
  7. Greenwalt, D., « Blood to molecules: the fossil record of blood and its constituents », dans K. De Baets, & J. W. Huntley, The Evolution and Fossil Record of Parasitism, Cham, Springer, (lire en ligne), p. 377-416
  8. Badiye, A., N. Kapoor & R. K. Shukla, « Forensic applications of electron microscope », dans R. K. Shukla, N. Kapoor & A. Badiye, Forensic Microscopy. Truth under the lenses, Boca Raton, CRC Press, (lire en ligne), p. 251-270
  9. Giroux, E., I. I. Ebralidze & T. E. Stotesbury, « Elemental and molecular characterization of degrading blood pools », Analyst, vol. 148, no 18,‎ , p. 4300-4309 (lire en ligne)
  10. (en) « ResearchGate »

Liens externes

modifier
  • [EN] http://www.iphes.cat/hortolà-i-gómez-policarp
  • [EN] https://www.researchgate.net/profile/Policarp_Hortola
  • [CA] https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/entrevista-al-prehistoriador-eudald-carbonell-i-al-bioleg-policarp-hortola/audio/42314/