Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola, né le à Barcelone, est un architecte, poète et écrivain espagnol d'expression catalane, fils de l'archéologue Pere de Palol i Salellas (ca) et petit-fils de l'écrivain et poète Miquel de Palol i Felip (ca).

Miquel de Palol
Description de cette image, également commentée ci-après
Miquel de Palol en avril 2012
Nom de naissance Miquel de Palol i Muntanyola
Naissance (71 ans)
Barcelone Espagne
Activité principale
Distinctions
Auteur
Langue d’écriture catalan
Genres

Œuvres principales

  • El Porxo de les Mirades
  • Le Jardin des Sept Crépuscules
  • Le Testament d'Alceste
  • La poesía en el Boudoir
  • Els proverbis

Biographie modifier

Miquel de Palol i Muntanyola, né à Barcelone, passe son enfance et son adolescence à Valladolid où son père est professeur d'archéologie et de préhistoire à l'Université. À dix-sept ans, il retourne à Barcelone pour y étudier l'architecture. À la même époque s'affirme sa vocation d'écrivain. Il se tourne d'abord vers la poésie et publie en 1972 son premier recueil, Lotus. C'est le début d'une œuvre poétique volontiers marquée par un goût pour l'expérimentation et la transgression. En 1982, son recueil El porxo de les mirades reçoit le prix Carles Riba de poésie et le prix de la critique Serra d'Or. Ce recueil, suivi de Rapsòdies de Montcada (1982) et de Indiferència (1986), annonce l'ouvrage qui le fera connaître internationalement.

En 1989, il publie, en effet, Le Jardin des Sept Crépuscules (El Jardí dels set crepuscles), son premier roman, qui lui vaut une reconnaissance immédiate et pour lequel il reçoit le prix Joan Creixell (1989), le prix Crítica Serra d’Or (1990), le prix national de la critique (1990), le prix national de littérature de la Generalitat de Catalogne (1990) et le prix Ojo Crítico II Milenio de Radio Nacional de España.

En 1991, Miquel de Palol met un terme à sa carrière d'architecte pour se consacrer entièrement à la littérature et continuer l'édification d'une œuvre abondante et multiforme, couronnée par de nombreux prix. Parmi ses romans, on peut notamment citer : L’àngel d’hora en hora (2003), Un home vulgar (2006), ou encore El testament d’Alcestis (2009)

Son œuvre est traduite en allemand, espagnol, néerlandais et italien.

Miquel de Palol est traduit en français pour la première fois en 2013 aux éditions Zulma [1].

Il est membre de l'Associació d'escriptors en Llengua Catalana (AELC) et du PEN Club catalan.

Œuvre modifier

Poésie modifier

  • Lotus (1re part), Barcelona, Revista Serra d'Or, 1972
  • Lotus (2e part), Girona, El Pont, 1973
  • Delta, Barcelona, El Mall, 1973
  • Llet i vi, Barcelona, l'autor, 1974
  • Arxiu de poèmes independents, Barcelona, Pòrtic, 1975
  • L'aneguet lleig, Barcelona, l'autor, 1977
  • Quan?, Barcelona, Proa, 1979
  • Encara mor aquella primavera, Barcelona, El Mall, 1981
  • Salamó, Palma de Mallorca, Tafal, 1981
  • Rapsòdies de Montcada, València, El Cingle, 1982
  • El viatge misteriós, Barcelona, Taller de Picasso, 1983
  • El porxo de les mirades, Barcelona, Proa, 1983
  • Indiferència, Barcelona, Proa, 1986
  • La nit italiana, València, Gregal, 1986
  • Quintern, Màlaga, Ángel Caffarena, 1992
  • Estudis en menor, Palma de Mallorca, El Cantor, 1995
  • El sol i la mort, Barcelona, Proa, 1996
  • Gralles al galliner, Barcelona, Proa, 1996
  • Nocturns, Barcelona, Columna, 2002
  • Aire amb cel de fons, Barcelona, Proa, 2012
  • El Llac dels Signes, Barcelona, Proa 2013
  • Dos Cors per una Bèstia, Barcelona, Proa 2015

Romans et nouvelles modifier

  • El jardí dels set crepuscles, 1989
    Publié en français sous le titre Le Jardin des Sept Crépuscules, traduit par François-Michel Durazzo, Paris, Éditions Zulma, 2015, 1140 p. (ISBN 978-2-84304-749-7)
    • I Frixus el boig
      Publié en français sous le titre Phrixos le fou, traduit par François-Michel Durazzo, Paris, Éditions Zulma, 2013, 326 p. (ISBN 978-2-84304-606-3)
    • II Googol
      Publié en français sous le titre À bord du "Googol", traduit par François-Michel Durazzo, Paris, Éditions Zulma, 2013, 432 p. (ISBN 978-2-84304-648-3)
    • III La joia retrobada
  • Amb l'olor d'Àfrica, 1992
  • Grafomàquia, 1993
  • Ígur Neblí, 1994
  • L'àngel d'hora en hora, 1995
  • El legislador, 1997
  • Consulta a Ripseu, 1997
  • Contes per vells adolescents, 1998
  • El Quincorn: una història romàntica, 1999
  • El Troiacord, 2001
  • Les concessions, 2004
  • Contes en forma de L, 2004
  • Gallifa, 2006
  • Un home vulgar, 2006
  • El Lleó de Böcklin i sis contes més, 2006
  • Aire pàl·lid/Palimpsest, 2007
  • El Testament d'Alcestis, 2009
    Publié en français sous le titre Le Testament d'Alceste, traduit par François-Michel Durazzo, Paris, Éditions Zulma, 2019, 768 p. (ISBN 978-2-84304-876-0)

Œuvrages de littérature d'enfance et de jeunesse modifier

  • Les Tres Ties, 1992
  • La fortuna del senyor Filemó, 1997
  • La Venus del Kilimanjaro (avec Xavier Moret), 1998

Prix littéraires modifier

Notes et références modifier

Voir aussi modifier

Article connexe modifier

Liens externes modifier

Sur les autres projets Wikimedia :