Josep Batlló i Casanovas

homme d'affaires espagnol
Josep Batlló i Casanovas
Description de cette image, également commentée ci-après
Josep Batlló et sa famille par Antoni Napoleon
Décès [1]
Barcelone
Profession
Entrepreneur textile
Conjoint
Amàlia Godó Belaunzarán

Josep Batlló i Casanovas (prononcé en catalan : [ʒuˈzɛp bəʎˈʎo i ˌka.zəˈnɔ.βəs] ; ? - Barcelone, )[1], fut un homme d'affaires un entrepreneur du secteur textile de Catalogne du début du XXe siècle. En 1904, il chargea Antoni Gaudí de la réforme complète d'un bâtiment qu'il avait acquis sur le passeig de Gràcia à Barcelone, qui fut convertie en la populaire Casa Batlló, une des œuvres les plus singulières du modernisme catalan[2].

Biographie modifier

Il était fils de Feliu Batlló Masanella[3] et de Josefa Casanovas i Duran ; il eut deux frères[4] Tomàs[n. 1] et Alejo[n. 2].

Il se maria le avec Amàlia Godó Belaunzarán, fille de Bartomeu Godó i Pié, homme politique actif du Parti libéral et entrepreneur[5] qui fut député du parlement de Catalogne (Corts) pour Igualada[6] et qui fonda la société Godó Hermanos y Cía qui se dédia à la fabrication de fils de jute jusqu'à la perte des colonies espagnoles de Cuba en 1898. Son frère Carles fonda le journal La Vanguardia le 1er février 1881, pour répandre les idées libérales [7],[8].

La célébration du mariage des deux jeunes de la bourgeoisie catalane de la fin du XIXe siècle commença par l'enterrement de vie de jeune fille au Restaurante de Francia 12 Plaça Reial, fondé par Msr. Justin. La réputation et la fortune des mariés était telle que l'événement fut suffisamment notable pour être relaté dans la presse[9].

Le , il entra comme sociétaire de l'entreprise José M. Llaudet Bou, S. en C. de Sant Joan de les Abadesses, portant un capital initial de 325.000 pesetas. Son associé était Josep Maria Llaudet i Bou[10], le grand-père d'Enric Llaudet i Ponsa, président du Barça (1961-1968) et successeur des affaires familiales. Pour sa nouvelle fabrique textile à Sant Joan de les Abadesses, il fit construire la colonie textile «El Pagès». En 1913 l'entrepreneur ouvrit une filature mue par un moteur à vapeur dans le quartier barcelonais de Sants. L'entreprise tira un bénéfice important de la première guerre mondiale[11].

En plus de l'industrie textile, il était en étroite relation avec le journal La Vanguardia, en tant que cousin du fondateur le comte de Godó[12].

Il mourut à Barcelone le .

Notes modifier

  1. Tomás Batlló i Casanovas († 6-04-1923) se maria avec Antonia Ibañez et eut comme enfants Antonio, Tomas, Josefa et Juan Batlló Ibañez, d'après sa biographie.
  2. Alejo Batlló i Casanovas († 9-01-1903) se maria avec Isabel Casanovas Torrents († 23 décembre 1938) et eut comme enfants Valentin et María Batlló Casanovas, d'après sa biographie .

Références modifier

  1. a et b « Esquela Josep Batlló », La Vanguardia,‎ , p. 2 (lire en ligne, consulté le )
  2. Bassegoda 1981
  3. « Esquela de Feliu Batlló Masanella, mort el 8-07-1902 », La Vanguardia,‎ , p. 2 (lire en ligne, consulté le )
  4. « Nota de societat sobre la boda de Josep Batlló », La Vanguardia,‎ , p. 2 (lire en ligne, consulté le )
  5. Bisbal 1986
  6. « Esquela de Feliu Batlló Masanella, mort el 8-07-1902 », La Vanguardia,‎ 9 de juliol de 1902, p. 2 (lire en ligne, consulté le )
  7. Sinopsis del llibre "Los Godó: vida y leyenda", écrit par Vis Molina, (espagnol)
  8. Premier numéro de La Vanguardia(es)
  9. « Notes de societat amb el comiat de solter de Josep Batlló », La Vanguardia,‎ , p. 5 (lire en ligne, consulté le )
  10. Rovira i Montells, Josep M.; Rovira i Montells, Xavier, Hilaturas Llaudet S.A. (1901-2001). Un camino hacia el futuro : Santa Eulàlia de Riuprimer. La terra i la gent al llarg de la seva història (lire en ligne)
  11. Francesc Cabana, « L’artífex del Camp Nou », Diari Avui,‎ , p. 18 (lire en ligne, consulté le )
  12. « Elegia », La Vanguardia,‎ , p. 5 (lire en ligne, consulté le )

Bibliographie modifier

  • (es) Joan Bassegoda Nonell, « 75 aniversario de la casa Batlló: recuperación de un espacio gaudiniano », La Vanguardia,‎ (lire en ligne, consulté le )
  • (ca) Maria Antònia Bisbal i Sendra et Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari biogràfic d'Igualadins, R. Dalmau, , 285 p. (ISBN 978-84-232-0246-1, lire en ligne)
  • (ca) Francesc Cabana, Fabricants i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya., vol. III, Barcelone, Enciclopèdia Catalana,
  • (ca) Paloma Fernández Pérez, Del metal al motor : innovación y atraso en la historia de la industria metal-mecánica española, Bilbao, Fundacion BBVA, , 492 p. (ISBN 978-84-96515-32-1, lire en ligne)
  • (ca) Lluís Permanyer, L'esplendor de la Barcelona burgesa, Angle, , 272 p. (ISBN 978-84-96970-70-0, lire en ligne)
  • (en) Richards Michael, A Time of Silence : Civil War and the Culture of Repression in Franco's Spain, 1936-1945, Cambridge University Press, , 314 p. (ISBN 978-0-521-59401-1, lire en ligne)

Voir aussi modifier

Articles connexes modifier