Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho, né le à El Pont de Suert (Catalogne), est paléographe[1], philologue et historien de la culture[2].

Jesús Alturo i Perucho
Conférence de clôture de l’exposition sur Joaquim Miret i Sans à la Bibliothèque de Catalogne en 2021
Biographie
Naissance
Nationalité
Formation
Activité
paléographe, philologue, historien de la culture
Autres informations
A travaillé pour
Site web
Distinction

Biographie modifier

Il est professeur d’université à l'université autonome de Barcelone, d'abord en philologie latine (depuis 1976) et plus tard en paléographie, codicologie et diplomatique (depuis 1992), lorsqu'il a remplacé son professeur[3] Anscari M. Mundó[2]. Docteur en philologie classique, il est spécialiste du haut Moyen Âge, en particulier dans le domaine de l'histoire culturelle, non seulement en Catalogne et en Espagne, mais aussi en Europe[4].

Depuis 1994, il est membre du Comité international de paléographie latine[5],[6]. Il est également membre de la Société des antiquaires de France (2013), membre correspondant de la Académie des belles-lettres de Barcelone (2007)[7], membre honoraire de la Societat Catalana de Numismatica et membre de la Societat Catalana d'Estudis Liturgique (Institut d'Estudis Catalans)[8]. Il a été Directeur d'Études invité à l'École Pratique des Hautes Études de Paris[9]. Le 27 octobre 2010, Alturo a parrainé le doctorat honoris causa de Jean Vezin à l'Université autonome de Barcelone[10]. Au sein du projet Monumenta Palaeographica Medii Aevi, il est le directeur de la Series Hispanica. En 2017, il a publié les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, où il édite les plus anciens documents originaux conservés dans les archives et bibliothèques de Catalogne, une centaine de diplômes[11].

Il est l'auteur d'une production scientifique vaste et variée, avec plus de trois cents publications[12], qui comprennent l'édition critique de cartulaires médiévaux[13], et la récupération et l'étude de fragments de codex, avec l'identification de manuscrits aussi uniques que le plus ancien témoignage du Liber of dono perseuerantiae d’Augustin d'Hippone, ou du Pamphilus, ou du roman de Jaufré, ou du pèlerinage d'Égérie (pèlerine), entre autres[12]. Il a également étudié et édité des textes littéraires médiévaux, comme les sermons attribués à l'évêque Oliva (abbé) ou au grammairien Borrell Guibert, et des inscriptions épigraphiques médiévales. Un autre domaine de son intérêt a été les glossaires latins médiévaux[12], et la diffusion en particulier du Liber glossarum[14],[15],[16],[17]. En 2019, il a publié une toute nouvelle édition du Planctus monalis rapporté par le ms. Lat. 3251 et, à son tour, une autre version inconnue et copiée dans le monastère Sainte-Marie d'Ovarra[18].

En tant que paléographe, il a identifié les copistes de nombreux codex anonymes, fragments de manuscrits et diplômes[19]. Dans le domaine de l'histoire de l'écriture, il a consacré une attention particulière à l'écriture wisigothique et minuscule caroline[1]

En octobre 2021, avec Tània Alaix, il a identifié le plus ancien auteur connu d'un texte en catalan en la personne du sous-diacre Ramon de Cabó[20]. De même, il a proposé de nouvelles datations pour les premiers témoignages rédigés en catalan, la traduction catalane du Liber Iudiciorum, conservée au La Seu d'Urgell et au Abbaye de Montserrat, et les Homélies d'Organyà de la Bibliothèque de Catalogne[21].

Prix et distinctions modifier

Il a reçu, entre autres, le Premi Ciutat de Barcelona (1982) pour son travail L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística),[22] et le Prix de la critique Serra d'Or de littérature et essai (2004), pour son livre Història del llibre manuscrit a Catalunya, la première approche du sujet en Catalogne et en Espagne, où il précise les notions de scriptorium, bibliothèque et copiste[23],[24],[25]. Le 13 décembre 2021, il a reçu la Creu de Sant Jordi "pour sa contribution au domaine de la paléographie, de la codicologie et de la diplomatic, et ses apports essentiels à l'histoire de la littérature et de l'art médiéval de l'époque romane en Catalogne."[26]

Bibliographie modifier

  • L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona (Fons de Santa Anna i de Santa Eulàlia del Camp) del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística, 3 vol., (1985)
  • Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d'un poble del segle X al XII (1985)
  • Mundó, Anscari M.Obres completes. 1, De la romanitat a la sobirania. (1997)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista, de 1076 a 1245 (1999)
  • Studia in codicum fragmenta (1999)
  • El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor (2000; 2e éd. 2001)
  • Liber iudicum popularis ordenat pel jutge Bonsom de Barcelona, ed. par J. Alturo, J. Bellés, J.M. Font i Rius, Y. García, A.M. Mundó (2003)
  • Història del llibre manuscrit a Catalunya (2004)
  • El Llibre i la lectura: de l’antigüitat a l'època moderna (2008)
  • El calze i la lira entre reixes: culte i textos clandestins dins la Presó Model de Barcelona (1937) (2008)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de Sant Joan de Jerusalem (1245 a 1300) (2010)
  • Memòries de la Guerra Civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera, rector de Santa Maria de Montmaneu (2011)
  • La Producció i circulació de llibres clandestins des de l'antiguitat fins als nostres dies: actes de les segones Jornades internacionals sobre història del llibre i de la lectura: 20 i 21 d'octubre de 2010, ed. par J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • La Escritura visigótica en la Península Ibérica: nuevas aportaciones, Jornadas Internacionales ed. par J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • Alturo, J., et T. Alaix. L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures (2016)
  • Alturo, J., et T. Alaix. Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, 3 vol., (2017-18) (en anglais)
  • Alturo, J., et T. Alaix. Mil cent anys de la vila i de la parròquia de Santa Maria de Llinars (2019)
  • Alturo, J., et T. Alaix. L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català (2020)
  • Alturo, J., et T. Alaix. El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences: la cultura a la diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis (2021)

Références modifier

  1. a et b The Oxford Handbook of Latin Palaeography, Oxford, Oxford University Press, , 5, 143-184
  2. a et b (ca) « Jesús Alturo i Perucho », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
  3. Carles Mancho, « Mundó i Marcet, Anscari M. », sur Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear, Institut d'Estudis Catalans (consulté le )
  4. José Marques, « Jesús Alturo i Perucho, alguns aspectos da sua obra científica », Revista da Faculdade de Letras. Historia. Universidade do Porto, vol. 7,‎ , p. 417-418 (lire en ligne, consulté le )
  5. « Bureau du comité (2020-2025) », sur Comité international de paléographie latine, Hypothèses (consulté le )
  6. Ramon Vilageliu, « Tània Alaix i Jesús Alturo, investigadors d'elit, descobridors del primer autor català », Vallesos, vol. Hivern-Primavera, no 22,‎ , p. 28-29
  7. Pere Molas, Eulàlia Duran et Josep Massot, Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres, Barcelone, Reial Acadèmia de Bones Lletres, , 502 p. (ISBN 9788493888510), p. 475
  8. « Membres de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics », Miscel·lània Litúrgica Catalana, vol. 25,‎ , p. 7 (lire en ligne, consulté le )
  9. École pratique des hautes études - Annuaire 2006
  10. Jean Vezin et Jesús Alturo i Perucho, Jean Vezin : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes de l'edifici del Rectorat el dia 27 d'octubre de l'any 2010, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, , 71 p. (lire en ligne)
  11. « Publicadas las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae », sur Detalle de notícia, Universitat Autònoma de Barcelona (consulté le )
  12. a b et c IdRef - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur
  13. Pierre Bonnassie, « Alturo Perucho, Jesús, Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la história d'un poble del segle X al XII, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1985 », Annales du Midi, vol. 99, no 179,‎ , p. 363 (lire en ligne, consulté le )
  14. Jesús Alturo i Perucho, « I glossari latini altomedievali della Catalogna con alcune notizie sui settimani », Les manuscrits des lexiques et glossaires de l'Antiquité tardive à la fin du Moyen Âge: Actes du Colloque international (Erice, 23-30 septembre 1994),‎ , p. 101-120 (lire en ligne, consulté le )
  15. Jesús Alturo i Perucho, « Fragment d'un epítom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X », Faventia, vol. 7, no 1,‎ , p. 75-86 (lire en ligne, consulté le )
  16. Jesús Alturo i Perucho, « Fragments d'un glossari llatí basat en el Liber glossarum », Faventia, vol. 9, no 1,‎ , p. 5-25 (lire en ligne, consulté le )
  17. Jesús Alturo i Perucho, « Un nuevo Liber glossarum de origen catalán del siglo IX-X », Estudios de filología e historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel, vol. 1,‎ , p. 43-64 (lire en ligne, consulté le )
  18. Jesús Alturo i Perucho et Tània Alaix i Gimbert, « A new critical edition of the Vatican Planctus monialis and a another unknown Planctus monialis from Obarra », Mittellateinisches Jahrbuch, vol. 54, no 2,‎ , p. 299-314
  19. Jesús Alturo i Perucho et Tània Alaix i Gimbert, El canonge Adanagell de Vic (Ca. 860-925), llavor de noves semences : la cultura a la Diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis, Barcelone, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, , 318 p. (ISBN 9788491911715)
  20. Joan Safont Plumed, « Jesús Alturo i Tània Alaix: “Ramon de Cabó és el patriarca de les lletres catalanes” », Vilaweb,‎ (lire en ligne, consulté le )
  21. Jesús Alturo i Perucho, « Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana », Estudis Romànics, vol. 44,‎ , p. 279-293 (lire en ligne, consulté le )
  22. « Premis Ciutat de Barcelona », sur Barcelona Cultura, Ajuntament de Barcelona (consulté le )
  23. Maria Toldrà i Sabaté, « Alturo i Perucho, Jesús (2003): Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 306 p. (Textos i Documents, 23) », Estudis Romànics, vol. 27,‎ , p. 512-515 (lire en ligne, consulté le )
  24. « Premis Crítica Serra d'Or 2004 », Serra d'Or, vol. April, no 532,‎ , p. 14-15
  25. James J. John et Jordi Sánchez Martí, « El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor, and: História del llibre manuscrit a Catalunya (review) », La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures, and Cultures, vol. 33, no 1,‎ , p. 253-255
  26. « Creu de Sant Jordi para 20 personas y 10 entidades », sur Actualidad, Generalitat de Catalunya (consulté le )

Liens externes modifier